tag:blogger.com,1999:blog-72231953320242543702024-03-19T11:40:07.949+01:00Tot Poesia 2008Un any més ens tornem a trobar al Tot-Poesi@, un espai dins de la Setmana de Poesia de Sant Cugat, amb nous autors, nous poemes i noves energies. Per segona vegada,comptem també amb aquest blog, en el qual podreu llegir les diferents composicions seleccionades pel poeta Lluís Calvo i afegir-hi els vostres comentaris. La bona participació al Tot Poesia de les edicions anteriors ens animen a continuar aquesta iniciativa. Esperem les vostres propostes poètiques. Teniu la paraula.Unknownnoreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-44845026926306389372009-09-15T17:33:00.002+02:002009-09-15T17:35:24.990+02:00Tot Poesia 2009<br/>Consulteu el nou bloc: <a href="http://totpoesia2009.blogspot.com/">http://totpoesia2009.blogspot.com/</a><br /><br/>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-26183550302012571572008-10-24T11:53:00.002+02:002008-10-24T12:00:30.734+02:00Recull extra del Tot Poesia 2008<br /><br />Com és habitual hem rebut una veritable allau de poemes a última hora, per la qual cosa no ha estat possible publicar-ne tots els que ho mereixien. Tot i això, per compensar una mica aquest fet, hem ampliat una setmana el termini de publicació de poemes. Ens acomiadem fins l’any que ve amb una selecció de quatre poetes que valen molt la pena: Laura Dalmau i Fernàndez, Misael Alerm Pou, Azahara Cerezo i Martí Sunyol. Poesia de la bona.<br /><br />Lluís Calvo<br /><br /><br /><strong>zapping</strong><br /><br />Sota un garbuix d’humitat<br />sóc un voyeur, incitatiu,<br />fora del mirall de tota lluita<br />en una finestra infal•lible<br />de quatre costats pecaminosos<br />a l’engany d’una esperma fàcil,<br />sense carícies. Consumeixo,<br />xop d’enyor de cuir negre,<br />l’objecte d’un òrgan musculós,<br />inaugurat per la llei de l’embut.<br /> <br /> <br /><em>Laura Dalmau i Fernàndez</em><br /><br /> <br /><br />Certament, alguna vegada, baixant a la capital<br />rèiem de pensar què hi faríem anys més tard:<br /><br />miràvem les balconades<br />plenes de llençols estesos<br />i ànsies per assecar<br /><br />i potser en triàvem una: pintaríem a la façana<br />uns versos de Bertolt Brecht i la gent al passar<br />ho llegiria, potser, i covaria els mots dintre seu.<br /><br />Somiàvem en sembrar la Rambla de tomaqueres<br />i deixar anar tots els coloms blancs<br />per art d'un barret de copa<br /><br />que obriria gàbies i presons, ànimes i porticons.<br /><br />Llavors "a mi també se'm van endur".<br /><br /><br /><em>Misael Alerm Pou </em><br /> <br /><br /><br /><strong>Cua</strong><br /><br />Tothom al poble ho deia,<br />ell era poeta, era el poeta,<br />no havia escrit mai res,<br />mai cap llibre com a autor,<br />però tenia els ulls oberts<br />i potser era més poeta que jo,<br />tots som poetes:<br />la poesia no és només talent, no,<br />la poesia és un estat de la ment.<br /><br /><br /><em>Azahara Cerezo</em><br /><br /><br /><br />*<br />Assenyalares amb el dit un punt del cel<br />on, arribada la nit, nasqué un estel.<br /><br />(…)<br /><br />*<br />Tot recobert de fang,<br />per cada lletra t'escau un nou camí fet d'aigua clara<br /><br />(…)<br /><br /><br />*<br />T'imaginava un arbre<br />jo,<br />perdut entre les branques.<br /><br /><br /><em>Martí Sunyol</em><br /><br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-77808634731588287112008-10-17T09:28:00.003+02:002008-10-17T09:31:48.853+02:00Selecció de la cinquena setmana<br /><br />Hem arribat al final del nostre viatge i, un cop més, ha estat difícil escollir els poemes d’aquesta setmana. Sens dubte, n’hi ha d’altres que mereixien ser publicats però no ho han estat per raons, gairebé físiques, de temps i espai. L’any vinent ens tornarem a retrobar amb més versos i noves veus. Comencem, mentrestant, amb Natàlia Valldeperas, una jove poeta que ens mostra, de manera crítica i amb un sentit afuat del ritme, una certa manera de compondre poesia en aquest nou segle. L’autora ens suggereix que la poesia ha de ser silenci i autenticitat. Altrament, hi ha “pròlegs sense llibre” i “falses notes” enmig d’un mercat ambulant. Res a veure, doncs, amb la veritable creació. Continuem amb una altra poeta encara més jove, Adriana Nicolau, que amb només divuit anys ja té un sentit poètic i literari que provoca la sorpresa en el lector. I el més encoratjador és que aquest sentit sembla innat i flueix amb una gràcia envejable. I acabem aquesta edició del 2008 amb un poema de Ferran Planell en què ens explica com el poema entra, com raigs de sol convertits en signes, en la vida de qui l’acull.<br /><br />Lluís Calvo<br /><br /><br /><strong>s. XXI </strong><br /><br />Escriptors que diuen ser poetes<br />pròlegs sense llibre,<br />embolcalls de vidre que <br />s'esmicolen abans de riure.<br /><br />Falses notes, acords dissonants<br />el mercat ambulant! Tot s'hi val!<br />Atura't!fisura't!arramba'm al llit!<br />És divendres, llepa'm els pits.<br /><br />Quatre ratlles mal posades,<br />un tripi dins del cubata<br />em poso la corbata, trec el maletí,<br />i demà al matí faig punta de coixí. <br /><br /><br /><em>Natàlia Valldeperas</em><br /><br /><br /> <br /><strong>La poesia</strong><br />és que la mare, alguna nit, t'expliqui:<br />una vegada<br />vaig recórrer les quatre hores<br />que em separaven d'aquell arbre<br />sols per poder menjar-ne les cireres.<br /><br /><br /><em>Adriana Nicolau </em><br /><br /><br /><br /><strong>Camí de l'escola</strong><br /><br />Aquest matí<br />el sol encenia els pins<br />i la ginesta les vores<br />del camí. Tot era llum<br />i no havia començat<br />encara el dia.<br /><br /><br /><em>Adriana Nicolau </em><br /> <br /><br /><br /><strong>mails a l’albada</strong><br /> <br />És al matí<br />quan el meu cor revifa...<br /> <br />Quan un raig de llum<br />de Sols que són lletres,<br /> <br />de núvols de punts,<br /> <br />de comes alades,<br />(qual orenetes <br />piulant esvalotades)...<br /> <br />entren a casa<br />per la finestra badada,<br /> <br />...de forma sobtada.<br /><br /><br /><em>Ferran Planell </em><br /><br />Unknownnoreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-7525910077318845192008-10-10T12:05:00.003+02:002008-10-10T12:10:05.262+02:00Selecció de la quarta setmana<br /><br />S’acosta el Festival de Poesia i us continuem oferint nous poemes. Aquesta setmana comencem amb la jove Nella Kvesic, que ens envia un poema d’amor en què apareix una súplica per aturar el temps. A continuació trobareu una peça de Jesús Blázquez dedicada a la Rambla del Celler, tot acostant la poesia a la nostra ciutat, o a l’inrevés. I per últim Montse Assens ens ofereix un original tríedre en què, com succeeix en la física, el temps i l’espai s’unifiquen mitjançant el pensament. I llavors, com en el poema, és lícit preguntar-se: i ara, què?<br /><br />Lluís Calvo<br /><br /><br /><br /><strong>Quiero<br /></strong><br />Quiero…<br /><br />Tu presencia en mí,<br />tu reflejo en mi corazón,<br />tus dedos en mi alma,<br />tu olor en mi piel,<br />tus besos infinitos.<br /><br />Quiero…<br /><br />Fundirme en tus arrugas,<br />envejecer en la infinidad,<br />parar el tiempo,<br />volver atrás,<br />empezar de nuevo.<br /><br /><em>Nella Kvesic<br /></em><br /><br /><br /><strong>Rambla del Celler<br /></strong><br />Las hojas verdes esperan resignadas<br />que el otoño las adorne con el color<br />de tránsito hacia el suelo<br />donde lánguida hierba aguarda su llegada.<br /><br />Dos franjas verdes acompañan<br />al color gris del ancho paseo<br />mientras la vida hierve bajo<br />las ramas de los árboles.<br /><br />Extenso catálogo de vida<br />muestra todas las edades y siluetas<br />pasarela improvisada del vestir<br />desfile de niños que corren<br />ancianos que arrastran los pies.<br />Rambla: diversidad de vidas itinerantes.<br /><br /><em>Jesús Blázquez García</em><br /><br /><br /><br /><strong>Tríedre</strong><br /><br />-espai-<br /><br />Hem deixat l'espai correcte<br />entre tu i jo<br /><br />-raonament-<br /><br />concretament pensat, sense pensar,<br />perquè entremig dels cossos<br />dansin nostàlgies<br />esdevingudes per tot l'enyor<br /><br />-temps-<br /><br />Hem deixat el temps exacte<br />entre tu i jo<br /><br /><br />i ara, què?<br /><br /><em>Montse Assens</em><br /><br />Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-43081538786743070392008-10-03T09:44:00.008+02:002008-10-03T09:57:49.780+02:00Selecció de la tercera setmana<br /><br />Aquesta setmana, volem presentar-vos dos poemes d’Imma Fuster: “Guspireig insòlit” i “Un pessic de bogeria”. En el primer hi ha arbres, ocells i una ànima que es desperta admirada de trobar-se en un lloc ple de vida, font d’aquesta espurna insòlita que l’autora ens ofereix. En el segon, Fuster reclama el dret a veure les coses d’una altra manera. I ens ho diu ben clarament: “Vull que la meva ànima camini / per tots els camins”. I ens demana que no li recriminem el seu pessic de bogeria. No ho farem: contràriament, l’esperonem, des d’ara mateix, en el seu camí poètic, ple de visions inaudites. I per últim, trobareu un poema de Sílvia Sánchez, que la setmana passada ens oferia una peça en castellà i que ara ens amplia, en català, la seva visió poètica. “Admirant Van Gogh” és un poema que vol esborrar el fals i fer present la vida. A pinzellades. O a través dels versos. Gaudiu-ne.<br /><br />Lluís Calvo<br /><br /><br /><br /><strong>Guspireig insòlit</strong><br /><br />Arbres d’arrel profunda<br />que amb tebiesa bressoleu<br />planys i incerteses,<br />i que teniu, com les il•lusions,<br />ocells que dormen a les branques <br />que a cada albor es desperten<br /><em>com es desperta l’ànima<br /> en instants com aquest,<br /> talment com un insòlit guspireig!</em><br /><br /><em>Imma Fuster</em> <br /><br /><br /><br /><strong>Un Pessic de bogeria</strong><br /><br />Deixeu-me ser feliç.<br />No em recrimineu aquest pessic de bogeria.<br />Vull que la meva ànima camini<br />per tots els camins.<br />Vull que els meu dits acaronin<br />els meus somnis agosarats.<br />Vull que els meus ulls tafanegin<br />el meu interior més pregon.<br /><br />Avui sóc un mar<br />brau i calmat alhora.<br />Un mar infinit i inesgotable.<br />Deixeu-me ser feliç.<br />No em recrimineu aquest pessic de bogeria.<br /><br /><em>Imma Fuster </em><br /><br /><br /><br /><strong>Admirant Van Gogh</strong><br /><br />Pinzellada a pinzellada creant.<br />Empastant. Gruix. Càlid. Tacte. <br />Fora grisos, marrons i altres <br />barreges sense interès d’alguna <br />realitat velada. Capa a capa <br />l’artista destaparà allò que, <br />fals, vela la puresa. Pur groc, <br />pur carmí i pur blau. I així el <br />que semblava virtual esdevindrà <br />vida, real vida. <br /><br /><em>Sílvia Sánchez</em><br /><br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-15525861952552240002008-09-26T11:47:00.016+02:002008-09-26T12:15:27.500+02:00Selecció de la segona setmana<br /><br />Aquesta segona setmana us presentem el poema “Biblioteca” de la poeta santcugatenca Carme Cabús, que és una invitació a endinsar-nos en l’imprevist de la lectura. En llegir, tot un seguit de mons possibles se’ns obren per mostrar-nos, en clau humana, un munt inabastable de visions. Continuem amb un artista de la nostra ciutat, Adolf, que ens ofereix un dels seus poemes visuals, sempre en cau irònica i buscant la perplexitat del lector-espectador. I no oblidem que les sirenes també fan senyals acústiques, com ens recorda el cant XII de l’Odissea. I per acabar un poema de Sílvia Sánchez, on es destaca el valor de l’amistat a partir d’una conversa entre dones.<br /><br />Lluís Calvo<br /><br /><br /><br /><strong>Biblioteca</strong><br /><br />Vols venir a triar un llibre<br />de fulls blancs del meu prestatge<br />amb humils lletres petites<br />que et pot cabre a la butxaca?<br /><br />Vols conèixer la saviesa<br />que s’amaga entre les tapes,<br />tot l’univers que gravita<br />dins les pàgines tancades?<br /><br />Vols obrir aquells móns possibles<br />que dins teu ja fan estada<br />i per l’art i encant d’un llibre<br />t’endinsen en carn humana?<br /><br /><em>Carme Cabús</em><br /><br /><br /><br /><strong>Prohibides les sirenes</strong><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkJilQ-KOtpg6gY2NjMxkVktxmKB22Mjzz2PiUZQSIkoD37gUmpnc9N38LKWbOQgtbmLlQUMlsM4f2y0G3u5g2tbSUS1HGQmMmPLSxQtr2nv0EEcA_bak39LOXLW9nRjM8m06vOCynf44J/s1600-h/prohibides-les-sirenes.jpeg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkJilQ-KOtpg6gY2NjMxkVktxmKB22Mjzz2PiUZQSIkoD37gUmpnc9N38LKWbOQgtbmLlQUMlsM4f2y0G3u5g2tbSUS1HGQmMmPLSxQtr2nv0EEcA_bak39LOXLW9nRjM8m06vOCynf44J/s320/prohibides-les-sirenes.jpeg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5250270948971082018" /></a><br /><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/><br /><em>Adolf</em><br />Fotografia digital retocada. Barcelona.<br />Foto del 2007. Realització de maig de 2008.<br /><br /><br /><br /><strong>Esta mañana unas mujeres</strong><br /><br />No demasiado viejas, pero sí muy sabias<br />hablaban de la amistad.<br />Que a veces es manantial <br />y otras meandro.<br />Que el amigo ideal nos acompaña<br />y da fuerzas. <br />Que sabe consolar <br />como una buena madre.<br />Y muchas veces nos confronta <br />con lo oscuro escondido bajo la cama<br />Y han coincidido que siempre, siempre,<br />nos permite ser imperfectos, aunque únicos.<br /><br /><em>Sílvia Sánchez</em><br /><br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7223195332024254370.post-78697149398365438992008-09-20T15:03:00.006+02:002008-09-26T12:08:59.755+02:00Selecció de la primera setmana<br /><br />Tornem amb el Tot po-e-SI-@, un cop més. I ho fem, com sempre, amb energia i noves dosis poètiques. Per començar us presentem un suggeridor poema visual de Cari Pontes i Manel Turon, en què la creació divina s’equipara amb un gest artístic. I continuem amb poemes de M. Elena Carné, una autora que no és el primer cop que ens regala el seu lirisme, aquest cop amb uns finals rodons i contundents que ens confirmen que ens trobem davant d’una poeta que sap què vol dir i com vol expressar-ho.<br /><br />Lluís Calvo<br /><br /><strong>Dies primer i segon (Gèn 1, 1-8)</strong><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBnCkgBIXbIDOhdVa0w0OYNLk_hZ6DcGTXRf4G0KJJBdXX8ztrJLKDIgdUdMVjfUxKZoOhyphenhyphenHrVcyo10oocIIi2SqEQkoFXxaDq33CC5wWy8I3IhMt3M0h3VPye7QWsDQftHNQ-U8np323L/s1600-h/G%C3%A8nesis.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBnCkgBIXbIDOhdVa0w0OYNLk_hZ6DcGTXRf4G0KJJBdXX8ztrJLKDIgdUdMVjfUxKZoOhyphenhyphenHrVcyo10oocIIi2SqEQkoFXxaDq33CC5wWy8I3IhMt3M0h3VPye7QWsDQftHNQ-U8np323L/s320/G%C3%A8nesis.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248089775028157122" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><em>Cari Pontes i Manel Turon</em><br /><br /><br /><strong>La lluna feia el ple</strong><br /><br />La lluna feia el ple<br />quan unes estrelles es van despenjar.<br /><br />Són totes aquestes margarides<br />que ara omplen la clariana del bosc.<br /><br />No sabem si es quedaran entre nosaltres;<br />ni com s’ho farien per tornar a ser astres.<br /><br />Pensem que han triat<br /> vida més efímera.<br /><br /><em>M. Elena Carné</em><br /><br /><br /><br />Vius exsangüe.<br />Em recordes una fotografia<br />que dorm en un calaix.<br /><br /><em>M. Elena Carné</em><br /><br /><br /><br /><strong>Per estar amb tu</strong><br /><br />Ara per estar amb tu, t’haig de recordar o<br />t’haig d’imaginar.<br /><br /> Ara, quan estem junts no ens podem veure,<br /> ni tampoc tocar.<br /><br />M’agradaria saber si quan jo també hauré mort<br />podrem tornar plegats a racons d’aquesta Terra<br />que ens agradaven: com ara aquí on sóc,<br />sota els arbres,<br /><br />i passar-hi estones llargues fins que ens en cansem,<br />i tornar-hi sempre que ens abelleixi.<br /><br /> Si plou entrarem a la casa tan gran.<br /> De ben segur que no ens farà nosa ningú.<br /><br />Aleshores no em caldrà<br />somiar per a estar amb tu!<br /><br /><em>M. Elena Carné</em><br /><br />Unknownnoreply@blogger.com6