Tornem amb el Tot po-e-SI-@, un cop més. I ho fem, com sempre, amb energia i noves dosis poètiques. Per començar us presentem un suggeridor poema visual de Cari Pontes i Manel Turon, en què la creació divina s’equipara amb un gest artístic. I continuem amb poemes de M. Elena Carné, una autora que no és el primer cop que ens regala el seu lirisme, aquest cop amb uns finals rodons i contundents que ens confirmen que ens trobem davant d’una poeta que sap què vol dir i com vol expressar-ho.
Lluís Calvo
Dies primer i segon (Gèn 1, 1-8)
Cari Pontes i Manel Turon
La lluna feia el ple
La lluna feia el ple
quan unes estrelles es van despenjar.
Són totes aquestes margarides
que ara omplen la clariana del bosc.
No sabem si es quedaran entre nosaltres;
ni com s’ho farien per tornar a ser astres.
Pensem que han triat
vida més efímera.
M. Elena Carné
Vius exsangüe.
Em recordes una fotografia
que dorm en un calaix.
M. Elena Carné
Per estar amb tu
Ara per estar amb tu, t’haig de recordar o
t’haig d’imaginar.
Ara, quan estem junts no ens podem veure,
ni tampoc tocar.
M’agradaria saber si quan jo també hauré mort
podrem tornar plegats a racons d’aquesta Terra
que ens agradaven: com ara aquí on sóc,
sota els arbres,
i passar-hi estones llargues fins que ens en cansem,
i tornar-hi sempre que ens abelleixi.
Si plou entrarem a la casa tan gran.
De ben segur que no ens farà nosa ningú.
Aleshores no em caldrà
somiar per a estar amb tu!
M. Elena Carné
6 comentaris:
Amics,
Fantàstic aquest blog; endavant, us felicito!
M'han agradat moltísim els poemes de la M. Elena: promet!
Ja ens veurem pel Festival!
Montserrat Abelló
Magnifica iniciativa, la poesia simbolitza l’ esperit d’ un viure en un temps en el que massa sovint no es viu.
Per el que pogut llegir fins ara, m’han entusiasmat els breus però, gens eixuts poemes de M. Elena Carné
Felicitats a tots.
Lena, són molt bons. Segueix escrivint per a tu i per als altres, val la pena. Transmeten emocions, tenen força i van pel millor dels camins. La poesia no es pot aprendre, es porta dins, però no sempre sap trobar la finestra adient per sortir. Deixa que aflorin aquests sentiments i sobretot permet que anem coneixent una Lena sorprenent i desconeguda.
Felicitats poetessa!
Ramon C. C.
M'encanten les poesies, Elena, fins i tot m'he emocionat! "La lluna feia el ple" és màgica. "Per estar amb tu" és inevitablement emotiva i entranyable, impossible no sentir-se identificat.
Gràcies i endavant!
Anna R.
M'agraden, aquests poemes, aquesta presència entremig d'absències; i més que una promesa, veig que és una realitat!
Lena, per quan, un primer recull, doncs?!
MZ
Gràcies, Montserrat, per la teva felicitació, i a la resta, per participar en aquest blog.
El proper divendres, la segona selecció.
Publica un comentari a l'entrada