Aquesta segona setmana us presentem el poema “Biblioteca” de la poeta santcugatenca Carme Cabús, que és una invitació a endinsar-nos en l’imprevist de la lectura. En llegir, tot un seguit de mons possibles se’ns obren per mostrar-nos, en clau humana, un munt inabastable de visions. Continuem amb un artista de la nostra ciutat, Adolf, que ens ofereix un dels seus poemes visuals, sempre en cau irònica i buscant la perplexitat del lector-espectador. I no oblidem que les sirenes també fan senyals acústiques, com ens recorda el cant XII de l’Odissea. I per acabar un poema de Sílvia Sánchez, on es destaca el valor de l’amistat a partir d’una conversa entre dones.
Lluís Calvo
Biblioteca
Vols venir a triar un llibre
de fulls blancs del meu prestatge
amb humils lletres petites
que et pot cabre a la butxaca?
Vols conèixer la saviesa
que s’amaga entre les tapes,
tot l’univers que gravita
dins les pàgines tancades?
Vols obrir aquells móns possibles
que dins teu ja fan estada
i per l’art i encant d’un llibre
t’endinsen en carn humana?
Carme Cabús
Prohibides les sirenes
Adolf
Fotografia digital retocada. Barcelona.
Foto del 2007. Realització de maig de 2008.
Esta mañana unas mujeres
No demasiado viejas, pero sí muy sabias
hablaban de la amistad.
Que a veces es manantial
y otras meandro.
Que el amigo ideal nos acompaña
y da fuerzas.
Que sabe consolar
como una buena madre.
Y muchas veces nos confronta
con lo oscuro escondido bajo la cama
Y han coincidido que siempre, siempre,
nos permite ser imperfectos, aunque únicos.
Sílvia Sánchez
